09 novembre 2009

UNA TERTÚLIA SOLIDÀRIA

Aquesta maleïda crisi, de la qual tant ens queixem tots plegats, afecta especialment (com passa sempre) a aquells col·lectius de la societat més desafavorits. Així, el que per a la majoria de nosaltres és una mala època, per a aquestes persones és un agreujament de la seva situació ja prou dramàtica.

A Valls, aquestes situacions es pateixen igual que en qualsevol altre lloc, i contra tot això fa molt de temps que lluita Càritas. Aquesta és una entitat a la qual recordo que ja vaig dedicar un article publicat a El Vallenc l'any 2002.

En aquell escrit deia que “ A Valls hi ha pobres. De vegades no els veiem o no els volem veure, però ells hi són. Necessiten, com tots nosaltres, menjar cada dia, roba i un sostre per passar les nits. Molts d’ells viuen una situació dramàtica agreujada pel fet que tenen nens petits. Tenen sort que la gent de Càritas, cada dia, s’enfronta amb ànims renovats a la cara més amarga de la misèria. És d’admirar, sobretot perquè ho fan per uns principis basats en la solidaritat humana. I avui, de gent solidària, no se'n troba gaire”.

Darrerament Càritas veu com augmenta la demanda d'ajut. A les famílies que pateixen des de fa temps una situació tan crítica que no els permet de veure cap sortida del pou, per manca de recursos i mitjans, ara se sumen unes altres famílies que no fa pas gaire ni tan sols s'havien plantejat la possibilitat que algun dia elles també necessitarien rebre ajut.
"Davant aquesta demanda creixent, Càritas demana el nostre suport. En aquest sentit i juntament amb Ràdio Valls han organitzat un programa especial de La Tertúlia."
Davant aquesta demanda creixent, Càritas demana el nostre suport. En aquest sentit i juntament amb Ràdio Valls han organitzat un programa especial de La Tertúlia, que es farà des del Teatre Principal de Valls el proper 12 de desembre i que s'emetrà amb la presència del públic que hi vulgui assistir.

La idea d'aquesta emissió solidària és la de recollir fons i aliments per a Càritas de Valls. Tant de bo la ciutadania vallenca em faci quedar malament desmentint allò que deia fa set anys: “de gent solidària no se'n troba gaire”. Estic segur que em vaig equivocar.

Llegir més...

07 novembre 2009

UNA FUTBOLISTA MOLT PERILLOSA

Hi ha qui diu que el futbol és cosa d'homes perquè és un esport massa violent. Jo no hi estic pas d'acord. A la tele he vist partits de futbol femení on les jugadores han demostrat una bona qualitat tècnica. I pel que fa a la lluita física, és clar que hi ha dones que quan juguen al futbol actuen amb una violència que mereixerien, no ja ser expulsades del terreny de joc, sinó fins i tot passar uns quants dies a la presó. Així que res a envejar a Pepes i companyia.
"Lambert va actuar com una delinqüent."
Aquest és el cas de l'Elizabeth Lambert, jugadora universitària de futbol femení de l'equip del New Mexico. En el seu partit contra l'equip del Brigham Young va actuar com una delinqüent.

L'equip d'aquesta salvatge que, coses de la vida, estudia tercer curs de teràpia ocupacional, al final va perdre per 1-0. I jo que m'alegro. Prepareu-vos, perquè les imatges fan feredat (veieu el vídeo fins el final).





Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

06 novembre 2009

FESTIVAL DE CURTMETRATGES (I UN APUNT FINAL)


Article publicat al stmenari El Vallenc, 6/11/2009.

Un any més tinc el privilegi i l'honor de poder col·laborar com a membre del jurat en una nova edició del Festival estatal de curtmetratges Ciutat de Valls, un certamen que avui inicia allò que podríem anomenar la seva fase pública, després d'una primera feina feta pel jurat de selecció.

Des de ja fa 15 anys, Valls s'ha anat consolidant com la capital del curtmetratge amb un festival on la participació augmenta, any rere any, tant en la quantitat com en la qualitat de les obres presentades. Així, tot i la crisi econòmica d'enguany, que sens dubte ha hagut d'afectar la producció cinematogràfica, en el moment de tancar el termini de presentació de les pel·lícules s'han rebut un total de 236 obres, una xifra similar a la de l'any passat.

Aquests 236 curtmetratges han passat una primera fase de classificació en què se n’han descartat poc més de la meitat. Els que finalment hauran estat triats són els que passaran a la fase final de projecció pública. Aquests són films que compten amb un bon nivell de qualitat i en els quals participen un nombre important d'estrelles prou conegudes del món del cinema i la televisió.

Aquells directors i productors que opten a algun dels premis ―i que hauran passat a la fase final―, ho faran participant en una d'aquestes tres categories: argument, animació-fantasia i reportatge-documental i cap treball pot superar els 30 minuts de durada.

Sigui com sigui, la qüestió és que aquest vespre es farà, a la Casa de Cultura, al passeig dels Caputxins i a partir de les nou del vespre, la primera projecció de pel·lícules preseleccionades. Les següents projeccions es duran a terme demà dissabte i divendres i dissabte de la setmana vinent al mateix lloc i a la mateixa hora. Un cop més, i com ja es va fer en edicions anteriors, una de les projeccions es farà el proper diumenge, a les cinc de la tarda, al Casal de Vila-rodona. El festival acabarà amb l'acte de clausura que, com ja és habitual, es farà al teatre Principal la nit del 21 de novembre.

A totes les sessions, obertes al públic i totalment gratuïtes, hi assistirem els membres del jurat, que prendrem les nostres notes i valorarem els diferents aspectes relacionats amb els films, des de la qualitat i l’originalitat argumental fins a la interpretació dels actors i actrius, passant per la fotografia, el vestuari i, és clar, la seva qualitat tècnica.
"Vull aprofitar aquest espai per a fer un reconeixement als organitzadors del Festival estatal de curtmetratges Ciutat de Valls. Un reconeixement que vull fer extensiu a totes les persones i organitzacions culturals i socials que treballen de manera altruista pel bé de la nostra comunitat."
Arribats a aquest punt, m'agradaria fer una reflexió sobre la implicació ciutadana de les nostres entitats, com és el cas de la Secció de Cinema de l'AAEET, organitzadora d'aquest esdeveniment.

De vegades, crec que, com a ciutadans, mai no agraïm ni valorem prou la tasca que fan entitats com la que ara esmento. Assistim a actes i esdeveniments amb el nostre esperit crític, com ha de ser, però sense reflexionar detingudament sobre la feina desinteressada i altruista que fan moltes persones perquè aquests actes es consolidin formant part del patrimoni, en aquest cas cultural, de la nostra ciutat.

És clar que sempre hi haurà qui, erròniament, podrà dir: ningú no els obliga a fer el que fan! Però aquells que pensen així s'equivoquen. Perquè és clar que l'esperit ciutadà i l'estima per la seva ciutat és allò que empeny les nostres entitats a fer tot el que fan. L'obligació els arriba, és un fet, des de la seva pròpia raó de ser.

És, per tot plegat, que vull aprofitar aquest espai per a fer un reconeixement als organitzadors del Festival estatal de curtmetratges Ciutat de Valls. Un reconeixement que, en aquests moments tant difícils i convulsos a nivell nacional en què sembla que les persones només ens movem per interessos obscurs, vull fer extensiu a totes les persones i organitzacions culturals i socials que treballen de manera altruista pel bé de la nostra comunitat.

No ho oblideu, avui a les nou del vespre us hi espero, en aquesta primera sessió de projeccions. La diversió i l'entreteniment hi estan garantits.
"La manca de temps m'impedeix de mantenir, ni tan sols d'una manera irregular, aquesta pàgina. És per això que, si des d’El Vallenc tenen a bé de permetre-m'ho, d’ara endavant canviarem el format i l'extensió dels meus escrits (si més no ho provarem durant un temps)."
Per acabar, deixeu-me dedicar aquestes darreres línies a una qüestió més personal. Durant una bona pila d'anys he anat col·laborant amb el setmanari El Vallenc, setmana rere setmana, des d'aquest espai Sense embuts. Aquesta col·laboració, per motius que en el seu moment ja vaig explicar, darrerament s'ha anat fent més esporàdica.

Ara, la manca de temps m'impedeix de mantenir, ni tan sols d'una manera irregular, aquesta pàgina. És per això que, si des d’El Vallenc tenen a bé de permetre-m'ho, d’ara endavant canviarem el format i l'extensió dels meus escrits (si més no ho provarem durant un temps). I és que he d’admetre que per a mi és del tot impossible deslliurar-me d’aquest hàbit d'escriure.

No obstant això, intentaré mantenint el meu bloc a Internet tant actualitzat com em sigui possible i, si us sembla bé, ens continuem trobant en aquestes pàgines d’El Vallenc, però des d'un espai més curt i amb una periodicitat, com de fet ja està sent, imprecisa.



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

05 novembre 2009

ARA EM TOCA A MI

Primer m'ho va demanar l'Esther, desprès el Fermín i crec que també la Luisa. Ara, el Thor hi insisteix. Bé, tampoc no és qüestió de semblar un mal educat o un desagraït. Així que, no sense certa vergonya, allà va. Aquestes són les respostes al qüestionari que, fa unes setmanes, tan amablement van voler respondre alguns dels blocaires que més segueixo. Gràcies a tots i a totes.

Quant fa que vas obrir el teu bloc?
Aquest bloc funciona des del 22 de novembre de 2006. Però el cert que abans ja vaig tenir-ne un altre funcionant aproximadament durant un parell d'anys. Aquell bloc el tenia allotjat a Tinet, que és una plataforma digital, molt interessant, dirigida especialment a la gent de la demarcació de Tarragona. Vaig canviar a Blogger perquè allà tenia certes dificultats per a afegir recursos nous. Tinc la certesa que un dia o un altre hi tornaré.

Què et va empènyer a fer aquest pas?
En un principi publicar digitalment els articles que escrivia per al setmanari El Vallenc o en altres mitjans. De seguida em vaig aficionar força i el bloc, per ell mateix i gairebé sense voler, es va convertir en una eina de reflexió, opinió i debat.

Com es diu el teu bloc? Per què el vas batejar amb aquest nom?
Primer es va dir “El bloc de Jaume Pros”, certament un nom no gaire original. Desprès de comprovar que al Goggle la gent em cercava sobretot per “Sense embuts”, vaig decidir posar aquest nom, que és el mateix que, des de fa una pila d'anys, té el meu espai d'opinió a El Vallenc.

Com definiries el teu bloc?
Un bloc personal on exposo les meves opinions sobre temes ben diversos (política, cultura, temes socials, esdeveniments o sobre qualsevol cosa que em cridi l'atenció) però sense cap ànim de pontificar sobre res. Ben al contrari, valoro molt els comentaris dels visitants perquè molt sovint complementen el meu escrit (no poques vegades millorant-lo) o em permeten de veure un punt de vista diferent que, en algun cas, m'ha fet reflexionar fins a fer-me canviar o modificar la meva opinió inicial.

Ja saps que tot el que pengem en un espai com aquest, ho posem, potencialment, a l'abast de milions de persones. Què pretens obrint els teus pensaments i reflexions a tothom?
Aportar el meu punt de vista a l'oceà internàutic. I, com ja he dit, conèixer les opinions dels altres. Crec que els blocs són una eina socialment molt enriquidora.

Segueixes algun mètode pel que fa a periodicitat, temàtica, extensió dels posts, etc.?
Actualitzo molt sovint, tot i que des d'ara (per manca de temps) segurament els meus escrits seran més espaiats en el temps. Qualsevol tema és opinable, tot i que reconec que m'he allunyat força de les qüestions estrictament polítiques. Suposo que en el seu moment vaig quedar força saturat i ara, aquest, no és un tema que, en general, em resulti especialment atractiu.

Permets que els teus visitants deixin comentaris? Si és així, apliques alguna mena de control o censura? Per què?
Qualsevol pot deixar comentaris. Només demano respecte, potser no tant cap a mi, com per a la resta de visitants. No obstant tinc la gran sort que el nivell de la gent que participa al meu bloc és, en la seva immensa majoria, extraordinari. Per això he hagut d'esborrar molt pocs comentaris.

I tu, t'autocensures?
Evidentment que sí! La vida en sí mateixa és pura autocensura. Ens autocensurem constantment. Entenc, però, que els que gestionen un bloc des de l'anonimat o amb pseudònim tenen l'avantatge de poder dir qualsevol cosa que els hi passi pel cap. Ara bé, també considero que, aquests, paguen el preu de tenir menys credibilitat que aquells que donem la cara, el nom i som perfectament i públicament localitzables. Però, alerta, no estic fent cap crítica a ningú... Jo mateix segueixo blocs d'autors totalment desconeguts i m'ho passo força bé.

Si parlem de blocs, què és allò que admires i allò que trobes detestable?
Admiro la capacitat d'alguns blocaires d'expressar allò que volen dir d'una manera clara i entenedora. Admiro els blocaires que es mullen i són sincers en les seves opinions, defugint de consignes o d'arguments políticament correctes o que estan de moda. Trobo detestable aquells que fan servir la provocació i l'insult com a únic argument d'expressió (potser perquè no en tenen cap altre).

Visites altres blocs? Si és així, ens pots recomanar algun?
Evidentment, visito molts blocs, tot i que deixo pocs comentaris (desprès tinc la barra de demanar que la gent comenti en el meu). Recomano qualsevol d'aquells blocs gestionats pels blocaires que he entrevistat i afegiria molts altres, per exemple, la majoria d'aquells que he anat coneixent gràcies a tots els que han respost a aquesta pregunta abans que jo, deixant les seves recomanacions. També visito d'altres en format col·laboratiu.

Vols afegir alguna cosa més?
Només dir que els blocs són una extensió virtual de la persona que els fa. I és per això que, gràcies als blocs, deixem que unes altres persones ens coneguin i que nosaltres les puguem conèixer a elles, generalment molt més del que ens imaginem. No és fantàstic? El bloc és una eina extraordinària de comunicació, difusió i intercanvi de idees. I és gràcies a la blogosfera que he conegut, virtualment, gent realment extraordinària; alguns també amb blocs, i d'altres a través dels seus comentaris. Tant se val, entre tots fem la Xarxa.

Relacionats:
EL BLOC I LA PERSONA (1): "TRANSPARÈNCIA"
EL BLOC I LA PERSONA (2): "COCA DE RECAPTE"
EL BLOC I LA PERSONA (3): "REFLEXIONS I ALTRES COSES..."
EL BLOC I LA PERSONA (4): "DESCANS..."
EL BLOC I LA PERSONA (5): "ARA MATEIX"
EL BLOC I LA PERSONA (6): "BUSCANDO EL NORTE"
EL BLOC I LA PERSONA (7): "COM CAGALLÓ PER SÈQUIA!"
EL BLOC I LA PERSONA (8): "LES DONES NO SOM (TAN) COMPLICADES"
EL BLOC I LA PERSONA (9): "EN VEU ALTA"
EL BLOC I LA PERSONA (10): "CENTENARI SALVADOR ALLENDE A VALLS"
EL BLOC I LA PERSONA (11): "BUSCANT RAONS"
EL BLOC I LA PERSONA (12): "PEDRA FOGUERA"
EL BLOC I LA PERSONA (13): "EL BLOG DE LA NÚRIA MASDÉU"
EL BLOC I LA PERSONA (14): "LES CABÒRIES D'EN MONTILLA"
EL BLOC I LA PERSONA (15): "SEGON PAL"
EL BLOC I LA PERSONA (16): "SI PLORES PERQUÈ HAS PERDUT EL SOL..."
EL BLOC I LA PERSONA (I 17): "YA ESTÁ EL LISTO QUE TODO LO SABE"


Llegir més...

SANTA COLOMA I LA BIBLIOTECA

M'ha sorprès el consens general a l'hora de retirar una partida de 400.000 euros dels Pressupostos Generals de l'Estat i que havien d'anar destinats a la construcció d'una biblioteca al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet.

Des del Govern de l'Estat ho justifiquen dient que la mesura s'ha pres a causa de l'operació Pretòria, posada en marxa pel jutge Garzón amb l'objectiu de destapar una presumpta xarxa de corrupció, on s'ha vist implicat l'alcalde la ciutat.

A mi personalment em sembla que això és com una congelació preventiva, bastant injustificable, d'un servei destinat a la ciutadania colomenca. No entenc quina culpa té la gent de Santa Coloma per a sortir castigada per partida doble; primer amb tot l'enrenou de la corrupció i, desprès, amb la pèrdua d'aquest equipament cultural, que ja veurem si l'acabaran tenint.
"Abans de prendre una decisió com aquesta, crec
que no que hauria estat tan difícil de comprovar si tots els informes pertinents així com les corresponents adjudicacions es van fer dins de la legalitat."
Abans de prendre una decisió com aquesta, crec que no que hauria estat tan difícil de comprovar si tots els informes pertinents així com les corresponents adjudicacions es van fer dins de la legalitat. Però és clar que caldria evitar de totes totes castigar la ciutadania per l'actuació d'unes persones, a les quals van votar, i que havien d'haver treballat per la ciutat i no en benefici propi.



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

03 novembre 2009

AVUI PARLEN DE VALLS

Avui la ciutat de Valls ha estat centre d'atenció a molts mitjans de comunicació per una suposada relació ─molt tangencial, tot s'ha de dir─, amb l'operació Pretòria contra la corrupció posada en marxa pel jutge Garzón.

De moment, s'ha de tenir molta imaginació per a relacionar l'Ajuntament de Valls amb l'operació judicial. I és que tot plegat sembla molt agafat amb pinces.

Tot ve del fet que un arquitecte (Genís Carbó) contractat com a càrrec de confiança per Dolors Batalla, quan aquesta era alcaldessa, ha pogut cobrar una comissió de 244.000 euros per la requalificació d'uns terrenys a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
"Jo continuo confiant, fins que no es demostri el contrari, en la legalitat de les actuacions que es realitzen al meu ajuntament."
L'arquitecte en qüestió va dimitir ahir com assessor de l'Ajuntament de Valls i l'alcalde, Albert Batet, ha assegurat que “desprès de conèixer la seva implicació en el cas Pretòria li hem perdut qualsevol confiança”. Ha fet bé l'alcalde, en representació del consistori vallenc, en desmarcar immediatament el nom de la ciutat de les activitats d'aquest home.

D'altra banda, tots els mitjans destaquen el sou que fins ara ha cobrat aquest arquitecte a l'Ajuntament de Valls: 36.000 euros anuals per treballar dos dies a la setmana. Aquí seria interessant no barrejar les coses i distingir el que és legal del que és ètic. Si aquest home cobrava aquest sou, segur que era ben legal. Que fos moralment ètic...

Sigui com sigui, i al marge d'estar més o menys d'acord amb algunes decisions preses, jo continuo confiant, fins que no es demostri el contrari, en la legalitat de les actuacions que es realitzen al meu ajuntament, tant per part dels grups que governen, com per la feina de control i fiscalització dels grups a l'oposició com, evidentment, dels seus serveis tècnics.




Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

30 octubre 2009

PÍNDOLES DESCONTROLADES

A finals del mes de maig vaig publicar un article en el setmanari El Vallenc que es titulava “La píndola”. En aquell article, em mostrava crític davant la intenció de voler comercialitzar aquest medicament a qualsevol persona, incloent-hi menors d'edat, i sense cap mena de recepta o control mèdic.

En aquest sentit deia que “l'ús d'aquest medicament pot produir un efecte general de relaxació mental, gens recomanable, en la presa de mesures de seguretat abans de practicar l’acte sexual, sobretot entre els adolescents”. I també deia que no em tranquil·litzava gens escoltar “aquells que asseguren que aquesta píndola no ha de convertir-se en cap mètode alternatiu, sinó en un mecanisme d'urgència”. La qual cosa trobava contradictòria amb “l'acció de subministrar la píndola sense cap altre tipus de límit.”
"Avui, un mes desprès de començar a aplicar-se la mesura, resulta que la venda d'aquesta píndola ha crescut, en aquest curt període de temps, un 400%"
Avui, un mes desprès de començar a aplicar-se la mesura, resulta que la venda d'aquesta píndola ha crescut, en aquest curt període de temps, un 400%. La Confederació Farmacèutica Espanyola no se'n sap avenir i ha qualificat el que està passant d'”escandalós”. I així, es pregunten: “era això el que volien que passés?”

Sincerament, crec que hi ha qüestions d'una importància social massa gran per a que es prenguin decisions relatives a elles amb tanta alegria i frivolitat. Sembla mentida que gent tan intel·ligent i preparada, com segurament deuen ser els promotors de la mesura, no fossin capaços de preveure allò que tanta gent del carrer vèiem i sabíem que acabaria passant.



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

28 octubre 2009

CORRUPTES

Em meravella això de la corrupció, pel que té d'universal i transversal. N'hi ha tanta, que semblaria que és innat a la condició humana que, davant la possibilitat d'enriquiment a costa dels altres (si és diner públic encara millor), no deixar escapar l'oportunitat. Caram, si és que surten corruptes de sota les pedres!

M'admira la facilitat amb que convertim la corrupció en una qüestió col·lectiva. Com si això de ser corruptes estigués relacionat amb la pertinença a un club, societat o organització.

Els corruptes són aquells que individualment decideixen ser-ho (sols o en companyia), assumint el risc de ser un dia enxampats. Un risc que decideixen prendre a canvi de viure com a reis. El que és corrupte ho és encara que sigui de dretes o d'esquerres; li agradi el futbol o el bàsquet; tingui cabell o sigui calb.

Ells veuran el què es fan. Perquè a banda de la qüestió moral i legal, jo crec que és millor anar tirant el millor que puguem amb el producte de la nostra feina, però això sí, podent dormir a les nits tranquil·lament i amb la consciència tranquil·la. Així que si els enxampen que es fotin, que a mi no em fan pas cap llàstima.

"Una altra cosa que seria força saludable és la
renovació periòdica dels càrrecs. I és que molts, amb
els anys, acaben sent corruptes perquè fan de l'organització o institució que representen la seva finca privada."

El corrupte que s'aprofita de la seva condició, estatus i situació de poder dins d'una organització hauria de rebre sempre un càstig exemplar. l el que haurien de fer les organitzacions on pertanyen directament, indirectament o s'hi relacionen d'alguna manera, és deixar d'entrar en debats estèrils i fer tot el possible per combatre aquesta gentussa. I què millor per a això que el control, la fiscalització, la denúncia i l'acció contundent.

No obstant això, crec que una altra cosa que seria força saludable és la renovació periòdica dels càrrecs. I és que molts, amb els anys, acaben sent corruptes perquè fan de l'organització o institució que representen la seva finca privada.



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

TOT I RECONÈIXER EL FRACÀS DE LES CONVERSES AMB LA DIRECCIÓ DEL PSC, "VALLS, ÀGORA SOCIALISTA" HI INSISTEIX, EN MANTENIR-SE ACTIVA

El corrent d'opinió Valls, Àgora Socialista ha difós un comunicat de premsa que també ha volgut fer arribar per correu electrònic a aquest bloc.

Valls, Àgora Socialista es va constituir arran de l'assemblea local, ara fa tot just dos anys, on la militància havia de pronunciar-se sobre la idoneïtat del pacte de govern municipal entre CiU i el PSC.

La negativa final de la direcció a permetre la votació va derivar en una situació de divisió i enfrontament, no tant entre partidaris i no del pacte (com erròniament s'acostuma a dir), com entre els partidaris de voler-se expressar i aquells que defensaven que el millor era no sotmetre la qüestió a votació. Des d'aleshores, el PSC de Valls, dirigit per una gestora, no ha convocat cap altra assemblea de militants.
"Valls Àgora Socialista es va constituir arran de
l'assemblea, ara fa tot just dos anys, on la militància havia de pronunciar-se sobre la idoneïtat del pacte de govern entre CiU i el PSC."
El corrent d'opinió agraeix, en el seu comunicat, “l'esforç i implicació demostrada al llarg d’aquests mesos de converses” per part del diputat Francesc Vallés, mediador entre les parts, i assegura haver “col·laborat intensament en tots els requeriments realitzats i haver desenvolupat les tasques encomanades” per part del propi diputat. No obstant això, reconeixen el fracàs de les negociacions: “les expectatives posades en el procés de negociació per tal de trobar el punt de consens necessari per retornar a la normal activitat l’Agrupació local, no han estat prou satisfactòries”. I posen de relleu que “no es disposa de cap escrit que expliciti les expectatives i voluntats per part de la gestora actual i el grup municipal. Tots els avenços desenvolupats han estat en base a propostes realitzades i formalment presentades pels representants del col·lectiu Valls, Àgora Socialista. Els representants de la gestora i el grup municipal, en cap moment han presentats contrapropostes ni alternatives, limitant la seva acció dels a qüestionar i mutilar les propostes formulades per Valls, Àgora Socialista”.

Valls, Àgora Socialista vol palesar en el seu comunicat que no han rebut cap resposta a l'escrit presentat el passat 24 de setembre, per la qual cosa: “entenem que de manera unilateral per part de la direcció local es declina la voluntat de construir una alternativa satisfactòria a l’actual situació de l’agrupació local”.
"Entenem que de manera unilateral per part de la
direcció local es declina la voluntat de construir una alternativa satisfactòria a l’actual situació de l’Agrupació Local”.
No obstant això, des del corrent d'opinió socialista de l'agrupació vallenca, s'assegura que: “el col·lectiu reafirma la voluntat de mantenir la seva activitat com a corrent d’opinió. I, fins que no es pugui desenvolupar l’activitat normal dins de l’Agrupació”. Així, els seus membres, es reserven el dret de fer públiques les seves opinions "no tant sols les referides a qüestions relatives a l’activitat política dels representants socialistes a les administracions locals, sinó, també, a aquelles del govern municipal i els esdeveniments de l’activitat política, social i cultural que es produeixin a la nostra ciutat i comarca”.

En el seu comunicat, Valls, Àgora Socialista recorda quins són, a través del debat, els seus objectius fonamentals: “l’actualització permanent de les idees fonamentals del socialisme; generar propostes d’àmbit local i territorial; fer possible el funcionament normal de l’Agrupació socialista vallenca; impulsar el diàleg i el contrast de criteris, així com la confluència d’opinions de totes aquelles persones que des de l’Agrupació Local i la ciutadania en general vulguin fer créixer l’opció, així com recuperar de l’hegemonia socialista al govern de Valls i a la majoria de pobles de l'Alt Camp".

Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

26 octubre 2009

EL NADAL ES CONTINUARÀ DIENT NADAL (ERA UNA QÜESTIÓ DE SENTIT COMÚ)

El conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, ha desautoritzat el Consell Escolar de Catalunya, pel que fa a la delirant proposta d'aquest organisme, que consistia en canviar-li el nom al Nadal i a la Setmana Santa, per resultar denominacions ofensives per a algunes persones.

El conseller Maragall ha recordat que els informes del CEC no són vinculants i que, a més a més, la societat catalana, tot i ser laica, no ha de “renegar de la seva tradició i història”; i va assegurar que ell, això, “no pensa fer-ho”.

Maragall també ha destacat, segons la meva opinió amb molt bon criteri, la inutilitat de la mesura, encara que aquesta s'hagués posat en pràctica. Canviar-li el nom al Nadal i a la Setmana Santa no serviria de res perquè tothom sap que el Nadal és el Nadal i la Setmana Santa, la Setmana Santa. Fer aquest canvi, diu el conseller, "ni tan sols es notaria perquè la realitat és molt tossuda”.

El CEC volia que la Setmana Santa passés a dir-se “Festa de la primavera” i el Nadal, “Festa d'hivern”, ja que els noms originals “no responen a la diversitat social.”
El CEC volia que la Setmana Santa passés a dir-se “Festa de la primavera” i el Nadal, “Festa d'hivern”, ja que els noms originals “no responen a la diversitat social” . Sobre el nom d'altres festivitats o celebracions relacionades amb altres religions, aquest organisme tan multicultural, policultural i intercultural, no s'hi va pronunciar.

Ara, desprès de la genial idea, desestimada per una qüestió de simple sentit comú, seria bo que el CEC dediqués el seu temps a preocupar-se dels problemes que pateix el món escolar, que no són pocs; encara que potser no siguin tan importants ni urgents com el de canviar-li el nom al Nadal.

Article relacionat: A FE DE DÉU



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

El 11-M, JIMÉNEZ LOSANTOS Y LA DISOCIACIÓN DE "EL MUNDO"

Aquest article és una col·laboració d'eulogio Paz.

"No hay nada más urgente en España que hacer justicia a las víctimas del 11-M. Porque –lo repetiremos las veces que haga falta– mientras no se resuelva el 11-M, todo es 11-M", escribe Federico Jiménez Losantos en su columna de El Mundo de fecha 23-10-2009, titulada Los vídeos del 11-M. Lo escribía el mismo día en que el citado periódico para celebrar su 20 aniversario sacaba una publicación de la que voy a resaltar algunas referencias que hace sobre 11-M.

Manuel Hidalgo (Editor) en el primer artículo de la publicación. "Hace cinco años estábamos asombrados con las cosas que habíamos vivido: la caída del Muro de Berlín y del comunismo, el 11-S, el 11-M, la irrupción del islamismo fundamentalista..." Curioso que no haya dicho también la irrupción de la conspiración de policías, jueces y socialistas para derribar el Gobierno de Aznar. Podía haber aprovechado esta oportunidad de oro, pero no. ¡Qué extraño!

Carmen Iglesias (Presidenta de Unidad Editorial) en el segundo artículo de la publicación. "Ni historiadores, ni políticos, ni filósofos, ni siquiera tecnólogos avanzados pudieron prever hechos e invenciones como la caída del Muro de Berlín, los teléfonos móviles, el ordenador personal, o los ataques terroristas del 11-S y el 11-M." ¿Ataques terroristas? ¿Pero no fue un golpe de estado dirigido por jueces, policías y Zapatero? ¡Qué extraño!
"La versión oficial es la versión del Gobierno
de Aznar que gobernaba el día de los atentados y la versión oficial era que había sido ETA. La sentencia dejó clara la no participación de ETA en los atentados."

Pedro J. Ramírez (Director de El Mundo) en el articulo cuarto de la publicación no hace ni una sola mención al 11-M. Sorprende en quien tanto ha acusado y vertido ríos de tinto sobre el asunto. ¡Qué extraño! Eso sí, cuenta que Aznar le dijo una vez que "el único polvo que no tiene consecuencias es el polvo editorial, lo echas y ya está". ¿Será lo dicho por Aznar –ignoro si fue en 1996, en la localidad madrileña de Carabaña, donde Aznar y Pedro J. Ramírez compartieron balcón para contemplar la escenificación de la Pasión viviente, o cuándo fue– lo que Pedro J. Ramírez está haciendo con el 11-M? Pero eso de que "el polvo editorial" no tiene consecuencias es una falacia más. Las consecuencias para muchos afectados están siendo demoledoras. Y para la sociedad también. De esos "polvos" vienen estos lodos: el lodazal en el que El Mundo ha enfangado el 11-M. Pero en este artículo Pedro J. Ramírez prefiere ponerse el chubasquero y no mojarse. Que se coman otros el marrón.

Junto a una foto de vagones reventados se dice: "El 11 de marzo de 2004, estallaban 10 mochilas cargadas de explosivos en cuatro trenes de cercanías en Madrid, provocando la muerte de 191 personas y 1.500 heridos. Aunque la versión oficial apuntaba a Al Qaeda, la sentencia no pudo demostrar la vinculación de los condenados con la organización terrorista". Es mentira. La versión oficial es la versión del Gobierno de Aznar que gobernaba el día de los atentados y la versión oficial era que había sido ETA. La sentencia dejó clara la no participación de ETA en los atentados y, por contra, la sentencia en el punto 8.3.5. recoge lo siguiente:

Entre las ruinas fueron encontradas dos cintas de vídeo grabadas el 27 de marzo de 2004 con una cámara de vídeo JVC que también estaba entre los escombros. Las cintas contenían grabaciones con reivindicaciones de los atentados del 11 de marzo y ambas eran de la marca TDK. En ellas aparecen tres personas con la cara cubierta, portando una pistola y un subfusil y vestidos con unas túnicas blancas sobre las que llevan chalecos con cartuchos de explosivos. A sus espaldas, a modo de estandarte, se ve un trozo de tela rectangular, de color verde, también recuperada entre los escombros con la leyenda en árabe "No hay más que un dios - dios es único y Mohamed es su profeta". Así mismo se recuperaron vídeos sobre campamentos de ALQAEDA...

Y mi opinión acerca de este punto es que los jueces del Tribunal del 11-M lo redactaron así para no justificar en ningún caso un atentado, pero lo que las cintas de vídeo dicen y proyectan son palabras e imágenes más claras, concisas, duras y contundentes. En dichas cintas hay cosas como ésta: "La primera imagen, según varias personas que lo han visto, es un rótulo en el que se lee "Spain explosions" (explosiones de Madrid), y tras ellos figura una bandera de Irak junto a otra de España. La enseña iraquí comienza a arder y se transforma en un mapa del país, también en llamas", o como ésta otra: “Tras ello salen las banderas de Estados Unidos, España, Gran Bretaña y Australia, e, inmediatamente, imágenes de George Bush, Tony Blair y José María Aznar. Las siguientes imágenes corresponden a víctimas civiles de los bombardeos sobre Irak, tras lo que una voz dice: "No sois vosotros, son humanos" y "esto es lo que hacen y siguen haciendo los invasores de Irak".
"El objetivo estratégico del 11-M puede comprenderse a la luz de un análisis de la Guerra de Irak, colgado unos meses antes en un sitio islamista de Internet, que recomendaba ataques contra las fuerzas españolas, porque España era el eslabón más débil de la coalición."

Manuel Marraco en otro artículo de la publicación dice: "El Mundo ha pasado buena parte de su último cuarto de vida indagando en la mañana del 11-M. Y lo ha hecho con el mismo escepticismo que le llevó a resistir las presiones y el peso de la costumbre y a no atribuir a ETA la autoría del atentado en la edición especial del mismo 11 de marzo". He leído unas cuantas veces el párrafo y, o soy muy torpe, o entiendo que está diciendo que desde el primer momento El Mundo no atribuyó a ETA el atentado. Si es así, el montaje posterior urdido por el El Mundo me parece deleznable. Y parece ser así porque, descartada ETA, ahora se desliza por la pendiente policial y judicial. Algo parecido le pasa también a Arcadi Espada cuando el día 23.10.2009 en su artículo en El Mundo titulado Una demolición escribe: "Decir sí en el periodismo es un asunto muy complicado. Es renunciar al brillo de la conspiración, del heroísmo, del descubrimiento. A la ficción, por ejemplo, de un 11-M diseñado". ¿Qué está diciendo? ¿A quién quiere contentar? ¿A quién no quiere herir? ¿Se refiere tal vez a la conspiración y el diseño del 11-M ideados por los teóricos de la conspiración y auspiciados por El Mundo? Manuel Marraco y Arcadi Espada deberían dejar las ambigüedades y hacerse más entendibles aunque a sus fieles seguidores les suponga un jarro de agua fría.

Siguiendo con la publicación conmemorativa del 20 aniversario de El Mundo, nos encontramos con un artículo de Juan Avilés (Catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED) que, entre otras cosas, dice:

"En Madrid, cuatro trenes fueron atacados un 11 de marzo, exactamente dos años y medio después de aquel 11 de septiembre en que cuatro aviones fueron secuestrados y estrellados en América. Apareció un vídeo en el que los atentados de Madrid eran reivindicados en nombre de un desconocido Abu Dujan al Afgani, que se presentaba como portavoz militar de Al Qaeda en Europa. Unos días después, la Policía belga detuvo al marroquí Youssef Belhadj y en su apartamento encontró unas tarjetas de teléfono móvil de cuya memoria se pudo deducir que se hacía llamar Abu Dujan. ¿El 11-M fue pues obra de un grupo local o de la red global de Al Qaeda? No lo sabemos y quizá la distinción entre ambas posibilidades no sea tan nítida. Al Qaeda es una organización estructurada, pero representa sobre todo una llamada a la lucha que puede ser acogida por grupos informales surgidos en cualquier parte del mundo.

»El objetivo estratégico del 11-M puede comprenderse a la luz de un análisis de la Guerra de Irak, colgado unos meses antes en un sitio islamista de Internet, que recomendaba ataques contra las fuerzas españolas, porque España era el eslabón más débil de la coalición, debido a que la opinión pública se oponía a la guerra y el partido de la oposición estaba dispuesto a retirar las tropas si ganaba las siguientes elecciones.

»El terrorismo se ha convertido pues en el instrumento de conflicto global promovido por unos fanáticos que quieren imponer su visión del islam a todos los países musulmanes y recuperar todas las tierras perdidas hace siglos por el islam, incluido Al Andalus."

En la publicación conmemorativa también encontramos bien detallado un mapa del cuadro de EL FUNDAMENTALISMO ISLAMISTA, de las PRINCIPALES ORGANIZACIONES FUNDAMENTALISTAS EN TODO EL MUNDO, y de los ATENTADOS ISLAMISTAS MÁS DESTACADOS. Con una estrella en el centro del mapa de España, una flecha nos lleva al siguiente texto: 11/3/2004 Atentado múltiple en la red de Cercanías de Madrid (España). No salgo de mi asombro ante tal concreción y exactitud certera. ¿Han visado esta hoja Pedro J. Ramírez, Manuel Marraco y Jiménez Losantos, antes de que viese la luz? ¿Pero cómo se les podido colar en la publicación tan contundente aseveración? ¿Quién es el responsable de tal desatino? ¿O es que el asunto del 11-M "diseñado" por El Mundo ya no lo pueden sostener ni ellos mismos y tienen que dar cabida en sus páginas a personas que escriben cosas serias mientas van dejando que otros escriban la carnaza y el sustento diario de los conspiradores? Se imaginan la cara de Jiménez Losantos viendo fotografiados juntos a Pedro José Ramírez Codina y José Luís Rodríguez Zapatero en el acto de El Mundo cuando el propio Jiménez Losantos escribe en la publicación conmemorativa: "...Este cambio o escamoteo de régimen –aunque responsabilidad del Gobierno– empezó tras el 11-M, que muchos ven como el primer acto –no sólo prólogo ocasional– de la tragedia de la nación española." Vaya, vaya..., así es que Pedro J. Ramírez haciéndose fotos con Zapatero, el instigador del 11-M a decir de los conspiradores.
"Para Jiménez Losantos "todo es 11-M".
Ahora, cuando la teoría de la conspiración se desangra y muere, nosotros tenemos que vivir, combatir la muerte, gritar por la vida, decir que no todo es 11-M.
Por mi, por ti, por él, por ella. Por nosotros, por vosotros, por ellos."
Para Jiménez Losantos "todo es 11-M". Antes el eslogan era "queremos saber". Ahora, como ya se están encargado entre ellos mismos de explicarle por activa y por pasiva lo ocurrido, el lema es "todo es 11-M". Por lo tanto no tiene sentido ni merece la pena confrontar con él ni periodística ni políticamente. Para él "todo es 11-M". Y el 11-M son bombas, cuerpos destrozados, amasijo de hierros, terror islamista, horror, caos, confusión, muerte. Toda una apuesta enloquecida y macabra. Por todo ello, a Jiménez Losantos sólo hay que confrontarle con la vida. Resulta paradójico que mientras las víctimas de aquel día expanden sus sueños por el universo, los heridos avanzan en la recuperación y los afectados tratamos a duras penas de salir de esa fecha trascendiéndola, para Jiménez Losantos "todo es 11-M". Mientras él escribe y dice que "todo es 11-M", otros estamos aprendiendo a mirar el mar sin hundirnos en la profundidad de sus aguas, a subir montañas sin que el vértigo nos precipite al vacío, a ver los diferentes coloridos de los campos, los amaneceres y atardeceres de cualquier estación del año. Intentando reconocer el olor de la tierra mojada, seguir de nuevo con la mirada el vuelo de los pájaros. Intentando recuperar el trabajo o su búsqueda. Intentando recomponer el sentimiento solidario enlazando nuestro dolor con el dolor de otras tragedias, de otros sufrimientos, de otras injusticias. Intentando poder pensar y sentir que no todos los asturianos son Trashorras ni todos los árabes El Chino o El Tunecino. Intentando sentir la amistad, la pasión, el intenso perfume de las rosas de hoy, no sólo las de aquel día aciago. Intentando recuperar el pulso de la vida y el palpitar del corazón. Intentando poder reconstruir nuestros sueños rotos y sentarnos, además de junto a los olivos y cipreses del Bosque del Recuerdo, también junto al árbol del amor: Intentando viajar por el azul infinito del interior del Monumento de Atocha. Intentando vivir la tristeza inabarcable del alma en un último día lluvioso y gris de finales de agosto. Pero para Jiménez Losantos "todo es 11-M". Ahora, cuando la teoría de la conspiración se desangra y muere, nosotros tenemos que vivir, combatir la muerte, gritar por la vida, decir que no todo es 11-M. Por mi, por ti, por él, por ella. Por nosotros, por vosotros, por ellos.

Eulogio Paz es el padre de Daniel Paz Manjón, asesinado a la edad de 20 años por terroristas islamistas el 11 de marzo de 2004 en un vagón del tren de cercanías en la estación de El Pozo. Autor de "11-M Cartas al director" y "11-M Palabras para Daniel y cartas al director". Ambos libros se pueden descargar gratuitamente en múltiples direcciones de Internet.



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

25 octubre 2009

L'ÀLIGA VALLENCA I EL COLOM VIU

La notícia és de fa uns dies, però la veritat és que per una cosa o una altra, fins ara no he trobat el moment d'escriure-hi.

A Valls, és tradició que durant la Festa Major el ball de l'Àliga es faci amb un colom viu posat al bec d'aquest element del bestiari. Això ha portat a l'Associació Libera a denunciar administrativament l'ajuntament de la ciutat per mal tracte animal.

Recordo que durant l'aprovació del protocol de festes (jo aleshores era regidor de l'Ajuntament) aquest punt va crear un cert debat. Si no recordo malament, tres regidors (el representant de la CUP, un altre regidor socialista i jo mateix) vam mostrar especialment el nostre interès sobre la idoneïtat, o no, que el colom fos un animal viu.

Les explicacions que ens van donar, passaven per la garantia absoluta que la bestiola no patiria el més mínim, ja que anava perfectament subjecta amb un arnés fet especialment a mida i que evitava que patís cap mal. Jo en aquell moment m'ho vaig creure, això, i encara ara no tinc cap raó per a dubtar que les coses es fan el millor que es poden.

"Que el colom sigui viu o de drap no altera el sentit de la festivitat ni la resta d'actes ni incideix el més mínim en res."

Ara, però, m'assabento que a Reus fan la mateixa celebració per la seva festa major però que només el primer any (1996) van fer servir un colom viu, ja que des d'aleshores opten per un altre fet de cartró.

Ben pensat, tampoc no ho trobo malament. I segurament a Valls podríem fer el mateix. Que el colom sigui viu o de drap no altera el sentit de la festivitat ni la resta d'actes ni incideix el més mínim en res. I, a més a més, si podem evitar que l'animaló pugui patir, encara que sigui mínimament, doncs tampoc no trobo cap raó per a no fer el canvi.

La tradició, un cop més, no em sembla cap raó de pes. Igualment que no acceptem les raons tradicionals quan parlem d'altres festes i activitats relacionades amb el patiment animal, la tradició, ara, no és argument suficient. Encara que potser n'hi ha d'altres.



Subscriu-te al bloc Sense embuts
Llegir més...

Based on original Visionary template by Justin Tadlock
Visionary Reloaded theme by Blogger Templates

Visionary WordPress Theme by Justin Tadlock Powered by Blogger, state-of-the-art semantic personal publishing platform